superiorelspins: de març 2012

La setmana passada va venir en Jenard a la nostre classe.

Aqui us deixem les nostres impressions:

Arnau:

Amb la xerrada que ens va fer en Jenard vaig aprendre que encara que tinguis una discapacitat pots fer el que fa una persona que hi pot veure.

Paula:

A mi em va agradar que vingués el Jenard a la classe per explicar-nos coses.

També vaig aprendre moltes coses sobre el món de les persones discapacitades físicament.

David:

Va ser un dia molt especial perquè va vindre en Jenard. Ens va explicar tota la seva vida resumida, ens va dir que ell es com els altres i això em va demostrar que s’expressava molt bé.

Sebastián:

M’ha agradat molt perquè vam aprendre moltes coses sobre les discapacitats i el gos era molt dòcil i li agradaven molt les pomes i em va semblar una experiència molt agradable.

Ignacio:

M’ha semblat una activitat molt interessant perquè hem pogut saber com és la vida d’una persona sense vista, però el que més m’ha impressionat ha sigut que toca un munt d’instruments i fa teatre.

Ens va dir que és més fàcil anar amb gos que anar amb bastó.

Jo he arribat a la conclusió de que ets una persona normal i corrent per molt que et falti un sentit.

Jason:

A mi em va agradar perquè va ser una experiència inoblidable i molt xula.

Gerard:

Va ser una tarda molt divertida perquè mai havia vist una persona cega amb un gos. Vaig aprendre molt sobre la vida dels cecs.

Marc:

Jo no hi era però m’encantaria haver estat a la seva visita a la classe.

Queralt:

L’activitat que vam fer amb en Jenard, un home cec, em va semblar molt bona idea.

És interessant conèixer gent amb un estil de vida diferent al teu. També és important veure les mancances físiques que poden patir les altres persones i saber com podem ajudar-los perquè la seva vida els hi sigui més còmoda.

Trobo que és una activitat per a conèixer més coses.

Nerea:

A mi em va agradar molt i vaig aprendre moltes coses, perquè jo no sabia com es sentia una persona amb discapacitat.

Andrea I:

La visita d’en Jenard va ser molt interessant. Vaig aprendre moltes coses. El que va agradar a quasi tothom va ser el gos guia. El vam tocar al finalitzar la classe. Com per la tarda tocava poma el Gerard li volia donar la seva i va ser molt divertit.

Mireia:

Per a mi ha sigut molt interessant saber la vida d’en Jenard que té un defecte visual. Hem pogut preguntar-li coses.

Ha sigut molt divertit.

Judit:

En Jenard, va ser molt amable per venir-nos a parlar de la seva vida tenint una discapacitat. El gos era molt maco! Vam aprendre moltes cosses.

Belén:

Crec que va ser molt divertit saber com és la vida d’un cec. També ho va ser observar com el seu gos Mason li feia cas , i saber com va ell pel carrer, pel metro…

Salma:

A mi m’ha agradat. Ha sigut una gran i bonica experiència perquè he viscut com se sent una persona cega i quines coses fa en el seu dia a dia.

Eduard:

A mi em va semblar molt trist, el que li passa al Jenard: que té un problema a la vista, per això no veu.

A mi em va agradar, era la primera vegada que vaig parlar amb un cec.

Nil:

A mi em va semblar molt estrany perquè era un senyor amb un gos i el gos havia de vigilar perquè el Jenard no xoqués. Per mi va ser molt bonic compartir una hora i mitja amb ell.

El gos tenia uns ulls molt bonics.

Carla:

Em va agradar molt que vingués el Jenard a la classe per explicar-nos com era la seva vida sent cec.

Va venir amb el seu gos guia.

Vam aprendre molt amb tot el que ens va explicar.

Alexia:

Va ser un dia molt divertit. La Cristina ens va portar dos llibres que estaven en l’idioma braille. En Jenard portava al seu gos Mason, que era molt simpàtic , però no entenia res en castellà només entenia coses en anglès. En Jenard va haver d’anar fins a Amèrica a buscar a en Mason.

Rubén:

Em va agradar molt perquè mai m’havia posat en la pell d’un cec.

Axel:

M’ha agradat molt perquè he après que ser cec no és una desgràcia si no que és el mateix que una persona que pot veure.

Andrea R:

Ha sigut interessant que vingui. Em va agradar conèixer un gos guia a fons, i també saber com els entrenen. Era mot tranquil. Es deia Mason. Aquell dia tocava poma,i el gos tenia gana. Molts volien donar-se-la, però no va poder ser.