Dilluns serà Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa.
Diu la llegenda que el 23 d’abril de fa molt i molt de temps, que un ferotge drac va atemorir tota una contrada: algunes versions diuen que va ser a Montblanc, altres diuen que a Capadòcia. Aquest drac destrossava cases, es menjava el bestiar i atemoria a les persones. Els camperols i els grangers tancaven les granges i vigilaven les vaques, les ovelles, els cavalls i els conreus.
Però el drac tenia gana i els de la contrada van decidir donar-li dos animals al dia per a que no acabés menjant-se a la gent. Però ben aviat el bestiar es va acabar i el rei va haver de prendre una decisió.
Va reunir-se amb els savis de Palau i van reflexionar sobre una solució. Van trobar-la, i tant: una vegada a la setmana, es faria un sorteig amb tots els noms dels habitants. La família reial també se sacrificaria i participaria en el sorteig, ja que s’havia de ser just.
Així ho van fer. Era totalment just. La gent que li tocava es resignava, i deia adéu a la seva família: sabien que no tenien escapatòria.
Però, un dia, el rei va treure un nom a l’atzar. El va llegir en veu alta i es va posar pàl·lid. Li havia tocat a la gallarda princesa, la seva única filla.
Però la princesa era valenta i ho va saber acceptar. Es va presentar davant de la cova del drac amb els ulls brillants i humits però amb actitud ferma.
Però quan el drac es disposava a menjar-se-la, va aparèixer un cavaller. El cavaller Sant Jordi. Va lluitar contra el drac, i va vèncer. De la sang que va sortir del drac, en va créixer un roser de roses vermelles. Sant Jordi en va oferir una a la princesa. D’aquí ve la tradició de regalar la rosa als enamorats.
Pel que fa al llibre, es diu que Shakespeare i Cervantes van morir el dia 23 d’abril, però això només és una aproximació a la data de la seva mort.
Dilluns 23 en aquesta escola ens diran els guanyadors dels jocs Florals.
Aquí us deixem un video de la Llegenda de Sant Jordi.
L’últim divendres del segon trimestre va venir l’Esther a explicar-nos la història dels plànols, com s’han de elaborar i per a què els fem servir. Ens ho va explicar a través d’un PowerPoint amb fotografies i demostracions pràctiques. Li donem les gràcies per l’esforç que va fer per explicar-nos-ho de forma tan entenedora.
La setmana passada va venir en Jenard a la nostre classe.
Aqui us deixem les nostres impressions:
Arnau:
Amb la xerrada que ens va fer en Jenard vaig aprendre que encara que tinguis una discapacitat pots fer el que fa una persona que hi pot veure.
Paula:
A mi em va agradar que vingués el Jenard a la classe per explicar-nos coses.
També vaig aprendre moltes cosessobre el món de les persones discapacitades físicament.
David:
Va ser un dia molt especial perquè va vindre en Jenard. Ens va explicar tota la seva vida resumida, ens va dir que ell es com els altres i això em va demostrar que s’expressava molt bé.
Sebastián:
M’ha agradat molt perquè vam aprendre moltes coses sobre les discapacitats i el gos era molt dòcil i li agradaven molt les pomes i em va semblar una experiència molt agradable.
Ignacio:
M’ha semblat una activitat molt interessant perquè hem pogut saber com és la vida d’una persona sense vista, però el que més m’ha impressionat ha sigut que toca un munt d’instruments i fa teatre.
Ens va dir que és més fàcil anar amb gos que anar amb bastó.
Jo he arribat a la conclusió de que ets una persona normal i corrent per molt que et falti un sentit.
Jason:
A mi em va agradar perquè va ser una experiència inoblidable i molt xula.
Gerard:
Va ser una tarda molt divertida perquè mai havia vist una persona cega amb un gos. Vaig aprendre molt sobre la vida dels cecs.
Marc:
Jo no hi era però m’encantaria haver estat a la seva visita a la classe.
Queralt:
L’activitat que vam fer amb en Jenard, un home cec, em va semblar molt bona idea.
És interessant conèixer gent amb un estil de vida diferent al teu. També és important veure les mancances físiques que poden patir les altres persones i saber com podem ajudar-los perquè la seva vida els hi sigui més còmoda.
Trobo que és una activitat per a conèixer més coses.
Nerea:
A mi em va agradar molt i vaig aprendre moltes coses, perquè jo no sabia com es sentia una persona amb discapacitat.
Andrea I:
La visita d’en Jenard va ser molt interessant. Vaig aprendre moltes coses. El que va agradar a quasi tothom va ser el gos guia. El vam tocar al finalitzar la classe. Com per la tarda tocava poma el Gerard li volia donar la seva i va ser molt divertit.
Mireia:
Per a mi ha sigut molt interessant saber la vida d’en Jenard que té un defecte visual. Hem pogut preguntar-li coses.
Ha sigut molt divertit.
Judit:
En Jenard, va ser molt amable per venir-nos a parlar de la seva vida tenint una discapacitat. El gos era molt maco! Vam aprendre moltes cosses.
Belén:
Crec que va ser molt divertit saber com és la vida d’un cec. També ho va ser observar com el seu gos Mason li feia cas , i saber com va ell pel carrer, pel metro…
Salma:
A mi m’ha agradat. Ha sigut una gran i bonica experiència perquè he viscut com se sent una persona cega i quines coses fa en el seu dia a dia.
Eduard:
A mi em va semblar molt trist, el que li passa al Jenard: que té un problema a la vista, per això no veu.
A mi em va agradar, era la primera vegada que vaig parlar amb un cec.
Nil:
A mi em va semblar molt estrany perquè era un senyor amb un gos i el gos havia de vigilar perquè el Jenard no xoqués. Per mi va ser molt bonic compartir una hora i mitja amb ell.
El gos tenia uns ulls molt bonics.
Carla:
Em va agradar molt que vingués el Jenard a la classe per explicar-nos com era la seva vida sent cec.
Va venir amb el seu gos guia.
Vam aprendre molt amb tot el que ens va explicar.
Alexia:
Va ser un dia molt divertit. La Cristina ens va portar dos llibres que estaven en l’idioma braille. En Jenard portava al seu gos Mason, queera molt simpàtic , però no entenia res en castellà només entenia coses en anglès. En Jenard va haver d’anar fins a Amèrica a buscar a en Mason.
Rubén:
Em va agradar molt perquè mai m’havia posat en la pell d’un cec.
Axel:
M’ha agradat molt perquè he après que ser cec no és una desgràcia si no que és el mateix que una persona que pot veure.
Andrea R:
Ha sigut interessant que vingui. Em va agradar conèixer un gos guia a fons, i també saber com els entrenen. Era mot tranquil. Es deia Mason. Aquell dia tocava poma,i el gos tenia gana. Molts volien donar-se-la, però no va poder ser.
El Jenardens va explicar moltes coses: com fa teatre sense caure de l’escenari, quins instruments tocava o com i quan has d’ajudar un cec.
Eric P:
No vaig venir però m’agradaria haver vingut, tots les meus companys diuen que s’ho van passar molt bé.
Des de l’àrea de plàstica estem fent escultures amb sabó “Lagarto” o “Marsella”. És una activitat molt interessant per a desenvolupar la nostra creativitat com a escultors principiants!!
La setmana passada, els alumnes de la classe de l’alzinar, vam anar a l’escola Mare Nostrum a que ensenyessin a jugar a Bitlles Catalanes.
Imagineu-vos si vam aprendre ràpid, que la majoria vam fer diverses “BITLLES”. Us preguntareu què vol dir això. Bé, doncs es tracta de fer caure totes les bitlles excepte d’una amb el bitllot per a obtenir-ne la màxima puntuació en una tirada, és a dir, 10 punts.
Ens ho vam passar d’allò més bé jugant en equip i aprenent les característiques d’aquest històric joc!!
Dilluns serà Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa. 
